1. Demaneu al Senyorles pluges de primavera.Ell, que llança llampecsi congria tempestes,fa créixer per als homesl’herba del camp.
2. Però els ídols responenamb oracles mentiders,els endevins veuen falsedats,els somnis que expliquensón il·lusoris,donen falsos consols.Per això els vostres paresanaven esgarriats,abatuts com un ramat sense pastor.
3. «Contra els pastorss’encén la meva ira,passaré comptes amb aquests bocs.Jo, el Senyor de l’univers,em preocuparé del meu ramat,el poble de Judà,i el conduiré al combatcom un cavall gloriós.
4. D’ell sortirà la Pedra Angular,l’Estaca de la Tenda,l’Arc de Guerra:tots els capitans sortiran d’ell.
5. Seran com aquells guerrers arditsque es llancen al combattrepitjant el fang dels carrers;lluitaran perquè jo, el Senyor,sóc amb ells,i els cavallers enemicshauran de fugir humiliats.