8. vendré els vostres fillsi les vostres fillesa la gent de Judà,i ells els revendran als sabites,una nació llunyana.Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
9. Feu una crida a les nacions:«Proclameu la guerra santa,prepareu els guerrers;que avancin tots els combatents.
10. De les relles forgeu-ne espases,de les falçs, llances.Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11. Correu, veniu, pobles veïns,concentreu-vos aquí.»I tu, Senyor,fes-hi acudir els teus valents.
12. El Senyor diu:«Que les nacions es posin en marxacap a la vall de Josafat;allà m’asseuré per jutjartots els pobles veïns.
13. Empunyeu la falç,ja és el temps de segar;trepitgeu el raïm,que el cup n’és ple:les tines sobreïxen.És enorme, la maldat dels pobles!
14. Hi ha grans gentadesa la vall de la Sentència;perquè a la vall de la Sentènciaja arriba el dia del Senyor.
15. El sol i la lluna s’enfosqueixen,els estels perden l’esclat.
16. El Senyor rugeix des de Sió,bramula des de Jerusalem;cel i terra s’estremeixen,però el Senyorés un refugi per al seu poble,una ciutadella per als d’Israel.
17. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,el vostre Déu,jo que habito a Sió,la meva muntanya santa.Jerusalem serà una ciutat santa,i els estrangersno la profanaran mai més.
18. »Aquell dia el vi i la lletcorreran per les muntanyes,s’escolaran pels turons;tots els rierols de Judàportaran aigua.Del temple del Senyoren naixerà una fontque regarà la vall de Xitim.