17. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,el vostre Déu,jo que habito a Sió,la meva muntanya santa.Jerusalem serà una ciutat santa,i els estrangersno la profanaran mai més.
18. »Aquell dia el vi i la lletcorreran per les muntanyes,s’escolaran pels turons;tots els rierols de Judàportaran aigua.Del temple del Senyoren naixerà una fontque regarà la vall de Xitim.
19. Egipte es tornarà una terra erma,i Edom, una estepa deserta,per les violències comesescontra Judà,per la sang innocentvessada al país.
20. Però Judà i Jerusalemseran habitats per sempre,
21. i als qui han vessat la seva sangno els deixaré sense càstig.Jo, el Senyor, residiré a Sió.»