10. Al seu embat trontolla la terrai el cel s’estremeix,el sol i la lluna s’apaguen,els estels perden l’esclat.
11. El Senyor, davant el seu exèrcit,fa sentir la seva veu.Les seves tropes són innombrables.Són irresistibles quan compleixenles seves ordres.Que n’és, de gran i terrible,el dia del Senyor!Qui podrà resistir-lo?
12. «Però ara –diu el Senyor–convertiu-vos a miamb tot el vostre cor,dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.Ho dic jo, el Senyor.»
13. Esquinceu-vos el cor,i no els vestits.Convertiu-vos al Senyor,el vostre Déu,que és compassiu i benigne,lent per al càstig i ric en l’amor,i que es desdiu de fer el mal.
14. Qui sap si se’n desdirài us deixarà encara una benedicció:vi i farina per a oferiral Senyor, Déu nostre!
15. Toqueu el corn a Sió,proclameu un dejuni,convoqueu l’assemblea,
16. reuniu el poble,aplegueu la comunitat,congregueu els vells,reuniu els nens i els infants de pit.Que els joves esposossurtin de la cambra nupcial.
17. Que els sacerdots,servidors del Senyor,plorin entre el vestíbul i l’altari diguin:«Perdona el teu poble, Senyor,no abandonis la teva heretata l’escarni,a les burles dels altres pobles,que diuen:“On és el vostre Déu?”»
18. El Senyor, encès de zel pel seu país,es compadeix del seu poble
19. i li respon: «Jo us enviarétant de blat i de vi, i tant d’oli,que en quedareu saciats,i ja no permetréque us escarneixin els altres pobles.