17. amb sacrificis oferts a dimonis,que no són déus,a déus que no coneixien,divinitats noves, tot just arribades,que els vostres paresmai no havien venerat.
18. Israel, oblides la Rocaque et féu néixer,no fas cas del Déuque t’ha donat la vida.
19. En veure això,el Senyor se’n va cansari es disgustà dels seus fills i filles.
20. Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,veuré quina serà la seva fi;perquè són una gent perversa,uns fills que no són de fiar.
21. M’han engelositadorant els qui no són déus,m’han irritat venerant el no-res.Per a engelosir-los, em valdré també jod’un poble que no és poble;em valdré, per a irritar-los,d’un poble sense seny.
22. El foc del meu rigor ja cremai abrusarà fins al país dels morts,devorant la terra i les seves collites,inflamantels fonaments de les muntanyes.
23. Apilaré desgràcies damunt d’ells,gastaré contra ells les meves fletxes:
24. fam que extenua, febres que abateni epidèmies malignes;atiaré contra ells els ullals de les feres,el verí de les serpsque s’esmunyen per la pols.
25. Pels carrers,l’espasa els prendrà els fills,i dintre casa es moriran d’esglai,tant els joves com les noies,tant els vells com els nadons.
26. »Jo em deia: “No en deixaré rastre,ningú no guardarà el seu record.”
27. Però no vull que l’enemic s’ensuperbeixi,que s’enorgulleixinels opressors del poble.No vull que pensin:“Que en som, de poderosos!Tot això no és pas obra del Senyor!”
28. Aquest poble d’Israelha perdut el seny,no té gens d’enteniment.
29. Si fossin intel·ligents, ho comprendrien,endevinarien el sentit del seu destí.
30. Com és que un sol home n’empaita milo que dos en fan fugir deu mil?És que la seva Roca els ha venut,el Senyor els posa en mans d’ells.
31. Però no és com la nostra,la roca d’ells,prou que ho sabenels nostres enemics!
32. »El cep que els preparoés cep de Sodoma,collit a les feixes de Gomorra:té els raïms verinosos, amargants,