1. Calleu, oh cels, que parlaré;escolta, terra, el meu vaticini!
2. La meva doctrina caurà com la pluja,baixaran com rosadales meves paraules,com el ploviscó que rega l’herba,com un ruixat damunt els prats.
3. Ara proclamo el nom del Senyor,doneu glòria al nostre Déu:
4. «Ell és la Roca»,el seu obrar és irreprensible,són justos tots els seus camins.És el Déu fidel, sense malícia,és bo i és recte.
5. L’han ofès, no són fills seus,aquesta gent innoble i poc sincera.
6. ¿Al Senyor, el pagues així,poble insensat i sense seny?¿No és el pare que t’ha engendrat,el creador que t’ha fet?