62. En quedareu ben pocs, vosaltres que havíeu estat tan nombrosos com les estrelles del cel. Això, perquè hauràs desobeït el Senyor, el teu Déu.
63. Així com el Senyor tenia el goig de fer-vos feliços i multiplicar-vos, igualment tindrà el goig de destruirvos i aniquilar-vos. Sereu arrencats del país on ara entres per prendre’n possessió.
64. »El Senyor et dispersarà entre totes les nacions, d’un cap a l’altre de la terra, i allà donaràs culte a altres déus, estàtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu.
65. Enmig d’aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t’hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l’esperit acovardit:
66. tindràs la vida penjada d’un fil, nit i dia tremolaràs de por, no viuràs mai segur.
67. Quan vegis el que passarà, el terror t’encongirà el cor, fins al punt que al matí diràs: “Qui pogués ser al vespre!”, i al vespre: “Qui pogués ser al matí!”
68. El Senyor t’embarcarà cap a Egipte, on et vaig dir que no tornaries mai més. Allà us voldreu vendre com a esclaus i esclaves dels vostres enemics, però ningú no us voldrà comprar.
69. Aquestes són les clàusules de l’aliança que el Senyor va manar a Moisès de fer amb els israelites quan es trobaven en territori de Moab, a més de l’aliança que havia fet amb ells a la muntanya de l’Horeb.