9. I, quan hauran acabat de parlar al poble, els capdavanters nomenaran oficials per a cada unitat de l’exèrcit.
10. »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau.
11. Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses.
12. Però si no accepta de fer la pau amb tu i et declara la guerra, assetja aquella ciutat.
13. Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes.
14. Les dones, les criatures, el bestiar i tot el que trobaràs a la ciutat podràs quedar-t’ho com a botí; i menjaràs del botí dels enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans.
15. Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu.
16. Però en les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no hi deixis ni una ànima:
17. consagra a l’extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat.
18. Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus, i no pecareu contra el Senyor, el vostre Déu.
19. »Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els tallis, que els arbres del camp no són enemics que hagis de combatre assetjant-los.
20. Però si un arbre no és fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.