30. El Senyor, el vostre Déu, que us va al davant, combatrà a favor vostre, tal com va fer a Egipte davant els vostres propis ulls.
31. Durant tot el camí que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre Déu, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill.”
32. Però, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre Déu,
33. que caminava davant vostre per cercar-vos un lloc on acampar: de nit, en forma de foc, per il·luminar-vos el camí que anàveu fent, i de dia, en forma de núvol.
34. »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué:
35. “Juro que cap home d’aquesta generació perversa no veurà el país fèrtil que vaig prometre als vostres pares.
36. Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s’ha mantingut fidel a mi, el Senyor.”
37. »Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digué: “Tampoc tu no hi entraràs.
38. En canvi, el teu ajudant Josuè, fill de Nun, sí que hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell donarà la possessió d’aquest país als israelites.
39. Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra. En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió.