33. criden de goig els arbres del bosc,en veure que ve el Senyor,que ve a judicar la terra.
34. »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!Perdura eternament el seu amor.
35. I digueu: “Salva’ns,Déu que ets la nostra salvació,aplega’ns i allibera’nsd’entre les nacions!En donarem gràcies al teu nom,que és sant,i ens gloriarem de lloar-te.
36. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,des de sempre i per sempre!”»I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
37. David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.
38. Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters.
39. Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon,
40. perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel.
41. Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.»
42. Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutun guardaven la porta.
43. Després tothom se’n tornà a casa seva. També David va tornar al seu palau per beneir els seus familiars.