6. Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d’allí l’arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins.
7. Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou, des de la casa d’Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro.
8. David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l’entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes.
9. En arribar a l’era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la.
10. Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l’arca, i va morir allà mateix, davant de Déu.
11. David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà»), i així es diu encara avui.
12. Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l’arca de Déu?»
13. I no va portar l’arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, de Gat.